Manualitats com una de les Belles Arts

Les manualitats com una de les belles arts. Flors de paper impresses amb mapes de Google Earth. 2024.

Les manualitats com una de les belles arts és un herbolari distant, però també fa referència a la neotoponímia vegetal. Són els noms genèrics de plantes i flors que hem assignat als carrers de determinades urbanitzacions. Es tracta dels noms que trobem en un jardí convencional: geranis, orquídies, tulipes, clavells... Sense especificar subclasse, espècie, els detalls o, evidentment, la nomenclatura científica. Són les flors que sovint es dibuixen o es creen en paper de la manera més senzilla possible, de vegades genèrica, i que podrien ser de qualsevol lloc. Des d’una vista aèria de Google Maps, amb prou feines es distingeixen detalls.

En alguns casos, en aquest tipus d’urbanitzacions es conserva el nom tradicional que representa la continuïtat del nom preexistent; en altres, s’hi afegeix un topònim nou que, tot i ser generalista, podria estar relacionat amb plantes que podrien haver crescut allà. Tanmateix, el més habitual és transformar els antics topònims en una nova toponímia de caràcter comercial i simplista.

Les manualitats com a belles arts poden entendre’s com els herbaris naturalistes de l’Antropocè, preservats en els vestigis d’una ciutat jardí moderna, obsoleta però encara desitjada. Són flors que hem d’aprendre a premsar i classificar. Alhora, són els mapes que localitzen finques immobles, propietats i xalets que han estat embargats en aquestes urbanitzacions i carrers florals a conseqüència del "boom de la construcció". Alguns exemples són una finca al carrer de la Gardènia (a la urbanització Claramunt), una altra entre els carrers de les Orquídies i del Gerani (a les Planes del Rei), o d’altres a Rustical Mont-Roig, Castellmoster, Miami Platja o l’Alzineta.

Les manualitats com una de les belles arts és una variació irònica sobre el títol de l’assaig de Thomas de Quincey. És un herbolari fet a casa, en paper, tan senzill com indica el nom, com un treball manual, fet amb paper de diari absorbent, però sense ni una sola herba.

Nota

S'arriba amb aquest herbari seguint el Dani Giraldo i la seva família, Andrea Klinkert, Eçkwe, Yu’a i Emanuel, pastors transhumants del Priorat, a Tarragona, que a petició de les Jornades Europees del Patrimoni, durant la tardor de 2022, van ser convidats a reobrir una antiga via de transhumància mig esborrada a l’Hospitalet de l’Infant. Després, van tornar a casa seva seguint el riu de Llastres.

El recorregut, que va des de la cala de les Oques, a l’Hospitalet, fins a Pratdip i després fins a Alforja, ens porta a través d’algunes urbanitzacions que formen part d’aquest projecte, com Vanessa Park o les Planes del Rei. En aquestes urbanitzacions, alguns xalets han estat embargats, són propietat dels bancs o han estat convertits en cases del creixent mercat ocupa. Urbanitzacions semblants es reprodueixen a prop de la muntanya de la Mussara (a Alforja), prop d’on la família Giraldo passa l’hivern.

Aquestes urbanitzacions representen el costat oposat a l’ideari de la família, més vinculat a l’autoconstrucció i al bé comú. Tot i així, formen part d’espais contigus de convivència, plens de friccions, contraposicions, encreuaments, contrastos i incoherències, en aquests estranys arxipèlags líquids, en referència a Bauman, que configuren els nous paisatges de la nostra contemporaneïtat.

Aquest projecte es va poder dur a terme gràcies a l'ajuda d'ADDEND, Comissariat, a la Morera de Monstsant, i va ser exposat a Mapamundistas 2024, Bajo la superfície, de Pamplona, dins l'exposició Los hondos. Comissària: Alexandra Baurès. http://www.mapamundistas.com/