Biografia | olga-olivera-arte

Statement

Els treballs d’Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972) es poden entendre com a espais de resistència i dissidència a l’ordenament econòmic actual, el capitalisme imperant. En les seves obres assenyala i planteja alternatives, com ara la reivindicació de les males herbes i els marges improductius, en tant que recursos que encara no han estat depredats per l’economia; en altres propostes critica directament els estralls del capitalisme i el patriarcat, com ara la ferida en el paisatge que ha deixat la planta fallida de ciment a la riba del riu Ebre a Almatret o com en el cas de les dones acusades de bruixeria, que foren perseguides i massacrades. En aquest sentit, Olga Olivera-Tabeni, partint de processos d’investigació, combat l’amnèsia col·lectiva i assenyala els mecanismes de discriminació i d’explotació que el sistema polític i econòmic fa servir sobre el territori i les persones.

Antoni Jové. Fragment d’un text fet per a la 12 a Biennal d’Art Leandre Cristòfol, del Centre d’art La Panera.

Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972)

És llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Jordi, Universitat de Barcelona. Va ser col·laboradora temporal al MACBA, mitjançant un conveni Universitat-Museu. És membre associada, i va formar part de la junta de la PAAC, Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, i també és associada a MAV, Mujeres en las Artes Visuales.

Els últims treballs destacats d’Olga Olivera-Tabeni s’han exposat a Mapamundistas 2024 de Pamplona, i a Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art i Cruïlles. Dipòsits de la Col·lecció Nacional de Fotografia i d’Art Contemporani, ambdues al Museu Morera, Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. També ha participat a Imaginarios multiespecie. El arte de vivir en un mundo de contingencia e incertidumbre, a La Capella de Barcelona i al Centre d’Art la Panera de Lleida. Ha estat present a la 12a Biennal d’Art Leandre Cristòfol i a les beques Art i Natura a la creació 2017-18, totes dues al Centre d’Art la Panera de Lleida.

Ha participat també en altres biennals, com la Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona, BADT2021, al Museu d’Art Modern de Tarragona, i la BIAM 2020, a Lo Pati, Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, Amposta.

També ha estat present a l’ECA de Riba-Roja de Túria, València, i a València: a la Fundació La Posta i a Women in Work. Mujer, arte y trabajo en la globalización, a la UPV.

Ha tingut obra a la VIII Biennal Internacional d’Art Tèxtil, WTA, Ciutat sostenible, a Madrid, a Mulier Mulieris del Museu de la Universitat d’Alacant, En el nombre de la madre, en el nombre de la tierra a ACVIC, Vic, i a la Casa de la Imatge de La Rioja, Logronyo.

També a Ars Natura a la Sala del Real Alcázar de Sevilla, a la Fundació Marguerida de Montferrato de Balaguer, i a ARBAR, Centre d’Art i Cultura, cicle Fermentacions especulatives a La Vall de Santa Creu, Port de la Selva, Girona.

A més, ha exposat a la Fundació Lo Pardal d’Agramunt, al Museu de Cervera, a Forma Balaguer. Espais d’Art Contemporani, i a la Gòtica dels Estudis Ilerdencs de Lleida, a la Universitat de Lleida, a l’Embarrat de Tàrrega o a Errant, itineraris d’art i pensament. També a Culturgest de Lisboa, al MASKollektiv Project i a la galeria Pilar Riberaygua d’Andorra, al Museu del Paper de Capellades, entre altres.

Ha col·laborat en diversos projectes amb l'impulsor de projectes culturals Ramon Sicart.

Té obra a la Universitat de Lleida, a fundacions com la Fundació Marguerida de Montferrato, i a la Col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, entre altres.

Ha realitzat residències artístiques al CAN de Farrera, a través de les beques d’Art i Natura de La Panera de Lleida, al CDAN d’Osca, al CAN de Farrera; a Kárstica, Conca, amb el suport de La Neomudéjar i Zapadores de Madrid; a l’ACUR, arxiu de Tàrrega, i a ADDEND, a la Morera de Montsant, Tarragona, i ARBAR, a la Vall de Santa Creu de Girona.

Ha realitzat rutes artístiques com Un dia caminant al voltant de 8 finques, una activitat dins de la 12a Biennal d’Art Leandre Cristòfol, de Lleida, o la Ruta Graf per a Territori contemporani.

També ha publicat treballs recents com Transhumància punk, com tornar al neolític o Les manualitats com una de les belles arts, ambdues per Addend, Tentativa d’inventaris per als Estudis Ilerdencs de Lleida, Plegant murs. Manual d’instruccions per DUODA, investigació de dones de la Universitat de Barcelona. També altres com Pirineus. Arqueologia viva, Herbari de la pertorbació, Manifest del contraplà, Forats, Colorimetries de la Ribera de l’Ebre, Una acció de comprar accions o Cromatografies perimetrals, entre altres.

Ha impartit tallers com Caminant sota la superfície: Fort de Sant Cristòfol i Cementiri de les Ampolles, impartit juntament amb Amaia Molinet, a la Ciutadella de Pamplona, Fort Sant Cristòfol i Cementiri de les Ampolles, amb el suport del Centre Huarte i Mapamundistas, Pamplona. També Una florista desobedient per al Grand Tour 2019 de Nave Côclea, Camallera, Girona, o Viola x Wittrockiana i altres pensaments a la Universitat Autònoma de Barcelona. Altres destacats inclouen el projecte Encaixa’t al Centre d’Art la Panera.

També són rellevants les conferències o trobades, com amb Anne-Laure Boyer, Amaia Molinet i Olga Olivera-Tabeni, a la Ciutadella de Pamplona, Ecologies Mutants en l’Art Contemporani IV: Capitalisme Maquínic, Éssers Moleculars i Territoris Subsistencials, 4t Simposi Internacional AGI, Art Globalització Interculturalitat, Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida, i el MACBA. També a les Jornades Art i Natura de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a Territoris del creuament a la Universitat de València, a Aprendre a relacionar-nos amb consciència ecològica de la Fundació La Ciutat Invisible de Salt, Girona, o a la conversa amb l’activista ecofeminista Yayo Herrero. Altres trobades inclouen les Jornades Museus i Perspectiva de Gènere a Barcelona i Cervera, a la Universitat de Lleida on va treballar, i al Congrés Internacional Musapalabra-Ofici de Palabreirxs: Migració, de la Rede Museística Provincial de Lugo, entre altres.